JOANOT MARTORELL

Per a saber un poc més qui era el autor d'aquest llibre, ací vos dixe una xicoteta biografía de Joanot Martorell.

Cavaller i escriptor valencià, autor de la novel·la de cavalleries Tirant el Blanc (1490), una de les millors del gènere. Joanot Martorell pertanyia a una família de cavallers bel·licosa i activa. En 1433 apareix citat en un document com a cavaller, i en 1437 es té la primera notícia del seu enfrontament amb Joan de Monpalau, un primer seu que havia deshonrat a la seua germana Damiata al no complir la seua promesa de casament.
Joanot Martorell ho va desafiar a mort i durant vuit mesos van intercanviar lletres de batalla, escrites segons els cànons jurídics i militars del gènere, en les quals es posa de manifest el domini, per part de tots dos, de la prosa i de l'ús de la ironia i el sarcasme. Finalment, en 1438 Martorell va decidir cercar un jutge que els emplaçara per al duel, i ho va trobar en Enrique VI d'Anglaterra, per la qual cosa va emprendre viatge a Londres. Una vegada allí, la trobada es va ajornar, sent més tard resolt mitjançant una suma de florins.
Martorell va aprofitar per a romandre un any en la cort anglesa, on va estar en contacte amb cavallers de tota Europa i va tenir l'oportunitat de dedicar-se a la lectura. Enrique VI li havia deixat un valuós manuscrit que contenia una refundació francesa de la novel·la Guy de Warwich; l'escriptor la va adaptar al català amb el títol de Guillem de Vàroic, intercalant en el mateix episodis del Llibre de l'orde de cavalleria de Ramon Llull.
Al seu retorn, va protagonitzar un nou encreuament de lletres de batalla, aquesta vegada amb el comanador Gonçal d'Íxer, que es va resoldre davant la jurisdicció civil per influència del rei de Navarra. En el Guillem de Vàroic es troben molts elements que apareixen en els primers 39 capítols de Tirant el Blanc, obra mestra de Martorell i peça fonamental en l'evolució de la narrativa europea, que va començar a redactar a València el 2 de gener de 1460 i que no arribaria a concloure. L'obra va ser publicada a València en 1490, i segons consta en el colofó va ser completada per un altre valencià anomenat Martí Joan de Galba.